Foguerons de Sa Pobla a Gràcia

Aquest disssabte, 27 de Gener: Foguerons de Sa Pobla a Gràcia

Un model de festa mallorquina importat amb èxit Vila de Gràcia (el Barcelonès), Darrer cap de setmana de gener (http://www.festes.org/articles.php?id=268)

El fogueró de la Plaça de la Virreina, la cercavila dels grups de cultura i música tradicional

Torrant els botifarrons
L'any 1993, Toni Torrents, un apotecari mallorquí va tenir la idea de traslladar a les places del barri barceloní de Gràcia, l’essència de la revetlla més poblera i genuïna de totes les que es fan per Sant Antoni a Mallorca: els foguerons de Sa Pobla.

Sa Pobla és una petita vila situada al nord de l’Illa de Mallorca on cada any, per Sant Antoni se celebra una gran festa que té com a principals elements els “foguerons”, fogueres petites escampades per diversos indrets de la vila, les glosses o cançons picants fruit de
l'improvització, i els botifarrons, la menja més típica de Mallorca en aquestes dates.

Història de la festa

L'any 1993, en Toni Torrents, un pobler que tenia dos fills estudiant a Barcelona, va pensar que si ells estaven lluny i en plena època d’exàmens, mai no podrien gaudir de la màgia de la festa de sa pobla i va impulsar la importació del ritual poblenc al barri de Gràcia. Any rere any la festa ha anat guanyant pes al si del calendari barceloní i ha creat una celebració on es barregen elements característics d’ambdues costes.

La festa, pas a pas
L’estructura de la festa a Gràcia té la mateixa que l’original de Sa Pobla. La vigília, i habitualment sense haver dormit, el jovent surt a aplegar llenya per construir els foguerons al bell mig de diverses places del barri. Al vespre, s'inicien les "completes", una cercavila on surten tots els entremesos populars que surt des de l'ajuntament i que va fins a les diferents places on hi ha els foguerons. Hi participen diables i castellers vinguts de Sa pobla i els castellers i diables de Gràcia, acompanyats per altres grups de cultura popular de la vila.

Una vegada acabada la cercavila comença la celebració gastronòmica.
Quan s’encenen els primers foguerons, comença a sonar la ximbomba, les xeremeies i la gent comença a treure les viandes, tot esperant les primeres brases on coure el menjar, normalment botifarrons i llonganisses. La musica dura gairebé tota la nit i al voltant del foc purificador l’ambient és del tot especial.

Els escenaris més utilitzats a Gràcia són la plaça de Rius i Taulet, punt de partida de les cercaviles i indret on habitualment es fa una primera sonada de xeremeiers i les places de la Virreina, el Nord i el Diamant. Cada any són més els graciencs i barcelonins en general que s’apropen als foguerons atrets per les encisadores veus dels cants i l’irresistible olor de les carns a la brasa.

temes_noticies: