Com podeu veure, el meu petit trapezista ja s'està preparant per a la seva nova sortida. El proper 16 de maig, a les 18.30 hores, presentarem El vertigen del trapezista al Casal de Vallromanes, amb Toni Ibáñez com a amfitrió. Després hi haurà entrevista a la ràdio i l'endemà... la presentació de La Catosfera literària.
Allí ens trobarem.

En veure que al títol parlo de La Tibau, alguns visitants veterans d'aquest blog pensaran que em refereixo a la meva famosa "germaneta" de la qual parlava el 28 de desembre. Però no, La Tibau duu una vida molt diferent, perquè es tracta d'una campana, concretament de Cervera.
Aquesta notícia tan divertida per a mi, me l'han facilitada des de la Biblioteca de Cervera.
He anat investigant i he trobat en aquesta font que:

"El 1377 es fongué el seny Tibau, que prengué el nom del fonedor, el francès Théobald (Thibaud) Rafart; ja se l´anomena així en l´inventari del campanar de la vila pres el 1472."

"El Tibau ja es refon el 1594 (i no 1595, com diu la campana), el 1778 (també el 1777, però no va sortir reeixida) i el 1880. "

"El 1880, es beneïren les refundicions del Tibau, de la "Nova", de la "Trinitat" que suplia el Seny del Lladre, trencat de feia anys. Totes 3 campanes les féu Bonaventura Pallés, de Barcelona, i encara existeixen avui. "

"El conjunt presenta -fruit del temps i de tants fonedors diferents- unes lleus incoherències i diversitats sonores. El seny Major no és la més greu sinó que ho és el Tibau seguit de la Nova."

"Observacions: És terriblement difícil pronunciar-se sobre la nota del Tibau; si el conjunt fos tonalment coherent... seria una altra cosa."

"La Tibau, una de les de prestigi. Un bonic sonet dedicat a aquesta campana és atribuït al rctor de Vallfogona. Fa 143cm de boca, 1750 kg i un Do(?) alt. És la més greu del conjunt, de sempre ha tingut fama pel potent retruny del seu ressò... "

Com heu pogut comprovar, aquesta troballa és un tresor per a mi, i un bon argument per fer-ne un conte. He marcat en negre algunes expressions que fan gràcia fora de context , com ara que el seny Tibau es fongué, o que ha tingut fama pel potent retruny o que no va sortir prou reeixida.

I per a acabar-ho d'arrodonir, el sonet que va dedicar-li Francesc Vicenç Garcia, el rector de Vallfogona, natural de Tortosa:

TIMBAU DE CERVERA EN LES FESTES DE LA CONCEPCIÓ

Quan Cervera les festes de Maria
ab metalls sonorosos publicava,
lo poderós timbau aprés donava
i, per lo braç més dèbil, se regia,

la tremolosa llengua rebatia
tant que la excelsa torre tremolava
i, en son dur idioma, pronunciava:
"Tot pur, tot pur és la Verge Maria!"

I, fetes dogmes sants les batallades,
la pura concepció celebra i canta
de la divina, celestial Princessa:

què entranyes hi haurà tan obstinades
que negar gosen, en la Verge Santa,
Lo que lo més dur bronze ja confessa?

Tornant de Cornudella aquest diumenge a la tarda feia goig veure totes les varietats de verds exaltats per l'alegria de la pluja.
Les gotes queien manses i profitoses sobre els camps, sobre els vidres del cotxe, i era impossible no aturar-se per retratar aquest moment de comunió entre el cel i la terra.

Un dilluns festiu a mitges on tampoc falten les Desdefinicions:


Es-timar. Practicar el joc de l’engany en l’amor.
Pubtisme. Acte d'iniciació a la vida nocturna, on el líquid protagonista no acostuma a ser l'aigua.
Koemençar. Acció de marcar el primer gol d'una massa curta història victoriosa en finals de la Champions.
obserbar. Mirar amb deteniment, des de la barra, preferiblement amb una copa a les mans, els moviments del personal que circula per un bar.

Un fragment del conte "El Barbes", inclòs a El vertigen del trapezista, que si voleu podeu veure com el llegeixo sencer al Youtube:

"Al llarg dels anys ha patit pintades de tots tipus: anarquistes, pacifistes, fascistes, “tonto quien lo lea”, antiglobalització i obscenitats sexuals per a tots els gustos. Cada dos o tres mesos, la brigada encarregada de netejar pintades hi passava, sense esperar que ningú els avisés, perquè l’estàtua es trobava a la llista de tasques periòdiques. Al mateix temps, amb un raig d’aigua a pressió, li treien les cagades de colom que s’amuntegaven, sobretot, a les espatlles. Si no donava les gràcies no és per orgull, sinó perquè les estàtues de bronze no les fan aquestes coses."

Amb aquest llibre Josep Gironès va guanyar el XIX Premi Literari Vila d'Ascó. Nascut a la Fatarella, ha d'haver estat una dura tasca per a aquest autor escriure una novel·la on s'expliquen els dramàtics Fets que van tenir lloc durant la Guerra Civil en aquest poble de la Terra Alta.
El llibre es troba a mig camí entre la novel·la i l'assaig, amb gran quantitat de dades sobre fets històrics que es remunten a principis del segle XX, per tal d'emmarcar de forma convenient i entenedora les vicissituds d'una famíla pagesa humil i treballadora que va patir de forma traumàtica els Fets.
El llibre també és una mena de tracta d'antropologia i una bona eina per conèixer els costums i maneres de viure a la Terra Alta a principis de segle XX, que el fan molt interessant i necessari.
Tant de bo recordar serveixi per alguna cosa en aquest món on l'odi s'encén a la primera espurna.

Em fa gràcia anar recollint totes les reaccions que provoca a la xarxa El vertigen del trapezista. Espero que aquest post vagi incrementant-se amb noves aportacions. Si en sabeu d'alguna més, us agrairé que m'aviseu.
Gràcies a tothom.

Cossetània Edicions
Els llibres de Proa Premià
Cornudellaweb
Serret blog
La garrofa de Mont-roig
De tard en tard
Biblioteca IES Sòl de Riu
Llibresebrencs
La Via Augusta
Lletres colomenques
De Roquetes vinc... a Tortosa baixo
Beaba
Ciutat oci
Ràdio activitat
Filant prim
El basar de les espècies
La Marfanta
Emigdi Subirats
TEVEON
El Punt
Jesús Ferré
De tard en tard
Blog de Cossetània
Cornudellaweb
Filant prim: comentari
Fundació Pedrolo
Serretblog
Tu mateix
La cullerada
TEVEON
El bloc de Carme Pla
Tot és possible
Rondalles a la vora del foc
Biblioteca de Roquetes
Entrellum
L'hort de la bajoqueta
Terra de llibres
El blog del Sr. Boix
L'hora del lector (min 19)
Que el llegir no em faci perdre l'escriure
Vilaplou
Ones de llibres
Diari de la Mar
Todo al borde de la nada
Nau Argos
A l'atzar agraeixo
Joan Pinyol
Bauen Blog
Raons que rimen

Com podeu veure ja han arribat a l'editorial les caixes de La catosfera literària, el llibre que va nèixer en motiu de les Jornades sobre la Catosfera de Granollers i que recull un centenar de posts.
Espero que molts de vosaltres pugueu assistir a la festa de presentació del llibre que tindrà lloc a Vallromanes el 17 de maig.
Jo no me la perdré. De fet, ja estaré a Vallromanes des del dia abans.

En una altra ocasió ja vaig dir que tinc una certa feblesa per aquest cantautor italià i la seva veu, que per a molts està passat de moda, però que continua fent discs molts anys després dels seus èxits als anys setanta. Avui us mostro una de les seves cançons que més m'agraden, ja bastant antiga.

Aquest diumenge es podrà gaudir d'una Jornada gastronòmica a Cornudella de Montsant i d'una Fira d'Artesania. Més informació a Cornudellaweb.

Després de la seva trobada a la llibreria de Vall-de-roures, el llibre Pilota de set, de Joan Pinyol, molt amic de El vertigen del trapezista, em va llençar un repte des del seu blog.

Com podeu veure, després d'haver jugat al tennis junts, tots dos llibres han gosat pujar dalt del trapezi.

Per tant, els llibres continuen la seva relació com es pot veure aquí, aquí, aquí, i aquí.

Una nova Cara del món terrorífica que em va enviar la Luluji, tota una mestra en l'art de la fotografia i la sensibilitat.
Per cert, us recorda a algú?
Tinc més imatges rebudes pendents de mostrar, però ja ho aniré fent a poc a poc. Us convido a enviar-me els vostres descombriments, com més originals millor, i sempre que no siguin cares provocades.

Estic indignat perquè quan s'accedeix al meu blog, de forma automàtica i sense la meva autorització, s'obre una finestra amb un anunci de tonos de Chiki Chiki. Que quedi clar que jo no he autoritzat aquesta invasió, i he exigit a l'empresa que apareix a l'anunci i a la web de Buenafuente (del qual en sóc un admirador) que prenguin mesures per retirar l'anunci.

Molta gent només compra llibres per Sant Jordi per regalar o perquè és el que toca. Espero que no hi hagi gaires llibres de Sant Jordi amb el mateix aspecte pansit que aquestes roses.

Què pot ser una Felicitat petita?
Conduir per una carretera secundària, sense pressa, acompanyat de la persona que estimes, i, després d'un revolt, trobar-te un mar verd d'espigues i el so de les onades mogudes pel vent, a l'Empordà, per exemple, un dos de maig.

Ja tenim guanyadora del lot de 19 llibres de Manuel de Pedrolo cedits per la Fundació Pedrolo. Es tracta de Raquel Casas, de Vilanova i la Geltrú, i em fa especial gràcia ja que es tracta de l'escriptora que va guanyar l'11è premi de narrativa per internet Tinet i, per tant, comparteixo amb ella el recull Que no torni i altres contes on es troben els contes seleccionats pel jurat com a finalistes.
Tothom que participa als jocs sap com funciona el sorteig i que hi ha una total transparència.

Les solucions dels jocs del mes passat són:

50è joc literari: Les paraules que calia corregir del fragment de Mecanoscrit del segon origen són: setze, accelerador, superés, esquerra.
51è joc literari : S'han deixat les claus sota l'estora
52è joc literari: En ser un joc creatiu totes les propostes són vàlides.
53è joc literari: El joc dels Jordis i les Roses tenia moltes possibles solucions.
54è joc literari: L'últim tren, de Maria Mercè Roca

Ara animeu-vos a participar als jocs de maig, amb un premi mensual molt original.

Comencen els jocs literaris del mes de maig amb nous premis molt originals, tal com ja vaig explicar al post d'ahir.

Aquest cop us demano que em digueu quines són les dues paraules que falten al següent text, i que són decisives per a saber el títol del llibre.
"- Bah! Els metges de capçalera fan el mateix, lord (...). Amic meu, els (...) no existeixen ni crec que les lleis de la Naturalesa admetin excepcions en favor de l'aristocràcia anglesa."
Per a donar-vos més pistes, us mostro la imatge d'una estàtua del seu famós autor.
Com sempre, cal enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com amb el vostre nom i població.

Quan comença un nou mes anuncio quins seran els premis que sortejaré entre tothom que encerti algun dels jocs literaris. Aquest mes de maig els premis seran molt originals, ja que el guanyador/a s'emportarà dos premis:

- Un dibuix original de Lluís Recasens “L’AVI.-”. Humorista gràfic, il·lustrador i guionista. Ha col·laborat en diaris (Avui, Sport, El Punt, El 9 Esportiu…) i en varies publicacions (El Papus, El Cuervo, La Butifarra, El Triangle, A Tope, El Pulgarcito, Mortadelo...). Ha fet guions de ràdio, televisió i de diversos àlbums de còmics d’històries de pobles i ciutats.


- Un dibuix realitzat per Àlex S. Roca, del blog El tentacle. Qui guanyi m'enviarà una foto seva i als pocs dies rebrà la seva versió en còmic, de forma similar com va fer l'Àlex amb la meva.


Amimeu-vos a participar. Teniu temps de fer-ho a qualsevol dels jocs que proposaré cada dimecres, fins el 2 de juny.

El mes de febrer vaig explicar una curiosa anècdota en un post que es titulava Una postal de conte, que us convido a rellegir.
De vegades els cercles no es tanquen i es converteixen en espirals que continuen fins l'infinit. Aquest sembla ser un d'aquests casos. Amb David Ferré vam coincidir a Cornudella durant la presentació de El vertigen del trapezista, i fins i tot va estar parlant un allarga estona amb mon germà i els meus pares, els signants de la famosa postal. Dies abans ja m'havia enviat un conte que precisament es titula La postal, inspirat per l'anècdota que ens uneix.
Però la cosa no acaba aquí; resulta que fa pocs dies m'ha informat que aquest conte ha obtingut un accèssit al I Premi de Narrativa Curta Sant Jordi de Mont-ral.
Espero que l'espiral continuï girant.

De vegades els somnis pengen d'un fil, i es gronxen, i no toquen de peus a terra, i ens provoquen vertigen. Però cal combatre amb somriures el risc que un cop de vent se'ls endugui .